Pujada al monestir pel seu vessant meridional des de la població del Baix Llobregat. Ruta circular que s’inicia a l’ermita de la Salut i ascendeix per les coves de salnitre, el camí de les feixades i la Santa Cova abans d’arribar al temple. La tornada segueix el PR-C19 per l’ermita de Sant Miquel i descendeix pel conegut com el camí de les bateries.
Ermita de la Salut – Coves de Salnitre – Camí de les feixades – Santa Cova – Monestir – Ermita de Sant Miquel – Camí de les bateries – Collbató · 12,50km / +600m / 6h
Ruta
El dia s’ha llevat ennuvolat al Parc Natural de Montserrat i la boira abraça les agulles de la muntanya deixant-les invisibles. La idea és pujar fins a Sant Jeroni, el punt més alt de la serra, però degut a la meteorologia ja sospitem que com a molt arribarem al monestir.
Sortim del costat de l’ermita de la Salut i pugem seguint les indicacions de les Coves de Salnitre i Montserrat pel GR 172 i el GR 5. Si ens girem contemplem una bona panoràmica de Collbató i veiem com molts ciclistes i motoristes fan ziga-zagues per la B-112, cadascú al seu ritme.
Collbató
Un indicador de fusta força vell però entenedor ens marca el camí: “A les Coves de Salnitre 8 min. Al monestir per la Santa Cova 100 min”. Així que pugem per les escales que desemboquen a les coves, que estan tancades. Un nou cartell de fusta, “Al monestir per la Santa Cova 95 min.”, indica que hem de continuar per la dreta en lleugera baixada. Es tracta del camí de les feixades, que ben aviat comença a planejar direcció est allunyant-se poc a poc de Collbató, que va desapareixent tímidament al nostre darrere.
Camí de les feixades
Virem cap a l’esquerra i el sender comença a enfilar-se fins al coll de la Fita. Els núvols són magnànims amb nosaltres i encara no plou, així que podem contemplar la Serra del Cairat. Ascendint per terreny evidentment pedregós arribem a un nou pal indicador. A l’esquerra el camí puja pel Serrat dels Monjos fins al Pla dels Soldats. Però nosaltres continuem recte per la Santa Cova seguint el GR 6.
Cap de les Canals
Monestir de Montserrat
A poc a poc ens anem apropant al petit temple on es va trobar la Moreneta, la Santa Cova. Ja trepitgem ciment, que ja ens porta fins al monestir pel costat de les vies del cremallera amb forta pujada. Ens plantem al santuari en menys de dues hores. Aquí ens comença a ploure suaument. Autèntiques riuades de gent per tot arreu que van amunt i avall.
El santuari de Montserrat
Plaça de Santa Maria de Montserrat
Quan va ser que Montserrat es va convertir en un lloc de pau i reflexió, de resés i introspecció en un Disney World? A més amb tants autocars i funiculars ja se sembla més a Port Aventura que un temple religiós.
Avortem l’intent de pujar fins a Sant Jeroni a causa d’aquesta boira pixanera que embolcalla la muntanya. Així que fugim del sidral i iniciem la tornada seguint les indicacions de l’ermita de Sant Miquel, pel PR-C19. Just al costat de l’estació del funicular a Sant Joan. El camí, per pista cimentada, puja fins al petit santuari de Sant Miquel. Pocs metres més endavant trobem una bifurcació de tres camins. Si seguim la pista arribaríem a l’ermita de Sant Joan, mentre que el camí de la nostra esquerra descendeix pel camí de la Quadra de Sant Miquel per enllaçar de nou pel sender que porta a les coves de salnitre. Però nosaltres continuem pel corriol del mig, indicat com a “camí de les bateries”.
Baixant pel Camí de les Bateries
El nom prové de l’època de la Guerra del Francès (1808-1814), quan les tropes napoleòniques van instal·lar tota una sèrie de canons en aquest recorregut, que també és l’antiga ruta medieval que pujava al monestir pel seu costat sud. Les fortes pluges del 2000 van malmetre part del camí, que travessa alguns torrents, tot i que s’han efectuat diferents actuacions per millorar l’accés.
Collbató als nostres peus
Aquest sender és ample i pedregós i està senyalitzat amb marques grogues. El descens, en direcció sud-oest, és llarg però progressiu. A mesura que anem perdent alçada el ‘xirimiri’ va perdent intensitat, però les fantàstiques vistes cap al Baix Llobregat tampoc són del tot fluides.
A la zona del torrent de Santa Caterina, una nova bifurcació marca el camí que puja per la dreta fins a Sant Joan. Nosaltres prosseguim sense desviar-nos del sender que davalla per la Costa Dreta i per sota la roca llisa. Passem pel llençol, una enorme estelada pintada a la roca. És un punt on també es ret homenatge a diferents excursionistes amb algunes plaques clavades a la pedra.
Punt on es ret homenatge a diversos excursionistes
Fa estona que Collbató va treien el cap i el tornem a perdre però aquesta vegada per l’altra cantó. Ens fa de punt de referència per comprovar que estem fent una ruta circular.
Travessem el clot de Lladerns, el serrat de la Guàrdia, el torrent sec i ja baixant per zona més boscosa arribem a la cova de les Bagasses. Seguim els senyals grocs que ens condueixen fins a una vinya, on un pal indicador ens guia fins a Collbató a la nostra esquerra. Creuem el poble, on tothom està resguardat dinant. Les flaires de carn a la brasa ens obren de nou la gana tot i que ja hem dinat. Seguim les indicacions de l’ermita de la Salut i, enfilant unes escales, de seguida hi som.
Ermita de la Salut des de Collbató
La música house d’un grup d’adolescents que dina a la zona de pícnic del costat de l’ermita de la Salut trenca el context i l’harmonia que el lloc es mereix. Com va dir Mare Teresa de Calcuta: “Déu és amic del silenci. Fixeu-vos com la naturalesa –els arbres, les flors, l’herba– creix en el silenci; fixeu-vos en les estrelles, en la llum, el sol; mireu com es mouen en silenci.”
GALERIA:
Efecte Föhn 