Petita escapada a través dels densos boscos del Parc Natural del Montseny, on la tardor a poc a poc va emergint mostrant tota la seva bellesa cromàtica. La ruta ens porta al Turó de Morou des de Can Casades, per després davallar fins l’Empedrat i fins la ja famosa avioneta estavellada seguint el PR-C 204. La tornada, desfent el sender local, culmina al pantà de Santa Fe per arribar novament al pàrquing.
Can Casades – Can Lleonart – La Castanyeda – Coll de la Cornera – Turó de Morou – Empedrat de Morou – La Fageda – Can Font de Corts – Avioneta – Pantà de Santa Fe – Hotel – Can Casades · 10km / +450m / 4h.30’
Les tres sequoies gegants de Can Casades ens donen la benvinguda a Santa Fe. Fan molt bona cara. Segur que han agraït molt les pluges dels últims dies després d’una mala ratxa sense ploure.
Comencem ben d’hora a caminar ja que ben aviat això estarà ple de gom a gom. Aprofitem, doncs, la tranquil·litat del moment i gaudim del silenci del bosc, el qual paulatinament va canviant de vestit. D’aquí unes setmanes els faigs, els roures i els castanyers vestiran de vint-i-un botons. La tardor ja és aquí.
Seguim les indicacions taronges de “Empedrat de Morou i Can Lleonart” transcorrent pel costat de l’ermita i l’hotel de Santa Fe. Creuada la riera continuem recte fins a trobar-nos l’Escola de Natura de Can Lleonart a la nostra dreta. Passada la casa, el camí gira la dreta per endinsar-se al bosc, on el faig guanya per clara majoria. Tot i que els castanyers també es deixen veure.
El terreny està força humit i el sender puja suaument per la zona de La Castanyeda. Les indicacions ara ens marquen que hem de continuar rectes seguint la “Variant itinerari de Turó de Morou”. El corriol es va empinant, però en tot moment és força agradable de pujar fins arribar al cim del Turó de Morou (1.303m).
Un gran agulla rocallosa sobresurt de la densitat del bosc. Des d’aquest punt les vistes són espectaculars. Des d’aquesta atalaia contemplem la Selva, les Guilleries i les primeres nevades del Pirineu. A la nostra esquerra Les Agudes treu el seu inconfusible cap rocós. Ens queda completar una petita però exposada grimpada per l’anomenat Esquei de Morou, però la pedra està molt humida i ningú es vol fer el valent (amb bon criteri).
Deixem aquest extraordinari mirador i continuem el camí seguint primer unes quantes fites, les quals ens porten fins l’Empedrat de Morou. Es tracta d’un llit de pedra que planeja enmig de la fageda. Anem baixant, doncs, per l’enorme fageda. Poc després topem amb el senyal del PR-C 204 que arriba al poble de Riells.
Seguim, doncs, els senyals grocs i blancs que amb una mitja hora de baixada aproximadament en porten a la masia de Can Fort de Corts i poc després a l’avioneta, que es troba a pocs metres de la casa a mà esquerra del camí.
Es tracta d’una petita avioneta que es va estavellar el 27 de maig del 2000. El pilot, un britànic de 71 anys va perdre la vida. Segons les informacions, el mal temps el va sorprendre en el trajecte que realitzava de Murcia a Perpinyà.
Desfem el camí. Evidentment ara toca pujada, potser la més pronunciada de la ruta. Tot i així no hi ha cap mena de dificultat. De fet, ens sorprèn veure baixar un Renault Clio tot decidit per la pista, que no és que estigui molt practicable per turismes d’aquest tipus.
Mentre anem seguint el camí que desemboca al Pantà de Santa Fe la quantitat de gent que ens creuem et fa pensar que estem més aviat a Diagonal Mar que no al Montseny. El nivell de l’aigua està força baix. Falten pluges! Les Agudes es deixa veure, però el Turó de l’Home està ben emboirat.
Passat el pantà girem a la dreta i seguim pel sender ben definit en tot moment. En pocs minuts ja estem al pàrquing de l’hotel de Sant Fe. Completem, doncs, una típica ruta circular del Montseny. El pantà estava buit, però el pàrquing està ple a vessar de gent i cotxes. I encara n’hi ha que es discuteixen per una plaça d’aparcament.
Hem fet bé i marxem quan l’ambient ja no és gaire respirable… Mentre ens allunyem, ja a l’autopista, miro enrere i el Montseny s’eleva enorme enmig de l’esplanada del Vallès. El Turó de l’Home mostra una majestuositat imponent. No és d’estranyar que els romans bategessin la muntanya com a Mons Signi, muntanya del senyal.
GALERIA:
Efecte Föhn 