Les muntanyes són més que un conjunt de pedres apilonades per les quals els excursionistes hi caminem i grimpem. En elles i el seu entorn també s’hi amaguen petites històries i llegendes.
Qui no coneix el Coll de la Marrana? Collada mítica per a tot amant de la muntanya. Doncs en aquest coll de la comarca del Ripollès, línia divisòria entre les valls del Freser i del Ter, diu la llegenda que hi havia una pedra que tenia un triangle dibuixat.
Un bon dia, allà dalt enmig del Bastiments i el Gra de Fajol un pastor es va topar amb un home estranger que li va preguntar expressament per aquesta pedra. El pastor el va acompanyar… Un cop davant la pedra, el foraster va agafar un llibre i va recitar unes paraules totalment desconegudes pel pastor i la roca es va obrir pel mig.

El Coll de la Marrana mirant cap al Bastiments
La pedra va formar una balma i els dos homes van entrar-hi i van recollir uns pèsols, unes faves i uns fesols que van trobar. L’estranger li va donar uns quants d’aquests llegums i va marxar.
El dia següent el pastor va observar com els pèsols, les faves i els fesols es convertiren en monedes. El pastor, incrèdul, va córrer muntanya amunt fins arribar de nou al costat de la pedra amb el triangle gravat. Però aquesta vegada la roca no s’obria. Fins i tot van venir més pastors i entre uns quants aconseguiren girar la pedra, però ni rastre de la cova ni de pèsols, faves i fesols. Els pastors es van topar una altra roca on s’hi podia llegir: “Gràcies a Déu que m’han tombat, tant de temps que estava d’aquest costat”.