La ruta transcorre per aquesta preciosa serralada que divideix les comarques del Solsonès i l’Alt Urgell. El recorregut comença a l’estació d’esquí alpí i ascendeix fins la Tosa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles per continuar després fins al Vulturó, la Bòfia, els Prats de Bacies i ascendir finalment la Serra de Querol fins al Puig de les Morreres i els Orriets abans de baixar al pàrquing.
Estació d’esquí – Pàrquing l’Estivella – Tosa Pelada – Pedró dels Quatre Batlles – Vulturó – La Bòfia – Prats de Bacies – Puig de les Morreres – Els Orriets – Estació / 19km / +965m / 5h
El Port del Comte és un massís prepirinenc, línia fronterera entre el Solsonès i l’Alt Urgell i entre les conques del Cardener i el Segre. El seu paisatge d’alta muntanya es caracteritza per la seva diversitat i hi conviuen prats alpins, valls frondoses i boscos atapeïts de pins i roures. La seva orografia destaca per la presència de diferents serres, com la de Querol, Odèn, la Bòfia i la mateixa del Port del Comte.
El Solsonès, sota els núvols, des de la carretera que puja fins al Port del Comte
Els amants de l’esquí poden gaudir de fins a dues estacions en aquesta muntanya. Al vessant oriental es va construir l’estació d’esquí alpí del Port del Comte, mentre que a la cara nord hi trobem l’estació d’esquí de fons de Tuixent-Lavansa.
De neu, però, no n’hi he trobat ni rastre durant el recorregut i el sol m’ha acompanyat oferint un dia radiant per gaudir de les espectaculars vistes que un pot contemplar des d’aquesta muntanya.
La panoràmica des del seu punt més alt, que són els 2.384 metres del Pedrós dels Quatre Batlles, et permet gaudir d’uns dels millors 360 graus del nostre territori. Puigmal, Serra d’Ensija, Rasos de Peguera, Serra del Verd, Pedraforca, Serra del Cadí, Costa Cabirolera, Tosa Plana de Lles, Andorra, l’Alt Pirineu, Aigüestortes, Aneto, Monte Perdido, Posets, Montsec, Serra de Boumort, plana del Solsonès, Serra de Conivella, Serra Cavallera, el Taga… i el que em deixo!
Cim del Pedró dels Quatre Batlles
L’itinerari comença a la mateixa estació d’esquí del Port del Comte, al pàrquing més proper a l’oficina d’informació. Hem de seguir la carretera que puja fins al pàrquing de l’Estivella. El camí no està senyalitzat i transcorre remuntant el talús al costat d’uns apartaments i després s’ha de creuar el barranc del Sucre i continuar uns metres per la mateixa carretera. El camí deixa la carretera i tira recte amunt per una antiga pista direcció nord oest fins arribar al pàrquing de l’Estivella.
Vistes cap a la Vall de Lord
A partir d’aquí el recorregut segueix la pista adaptada per la pràctica de les raquetes de neu en direcció est. Està ben marcat i no hi ha pèrdua. La ruta camina fent diferents revolts enmig del bosc de pi roig i pi negre. A mesura que es guanya alçada el cap bicèfal del Pedraforca es va deixant veure a la nostra dreta, on destaquen també Ensija, la Serra del Verd i el Costa Cabirolera.
Costa Cabirolera i Pedraforca
La pista per a raquetes està ben marcada en tot moment… Hi falta la neu!
Superada la zona boscosa el vent fred es deixa notar i ja són a l’abast de la meva retina la Tosa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles. La pista s’enfila fins a una collada on hi ha un teleesquí, entre el Tossal d’Estivella i la Tosa Pelada. Continuo directe en sentit oest fins la Tosa Pelada (2.379m), el primer cim del dia per observar les primeres neus de la temporada dels pics del Pirineu. A l’altra banda, el Pedraforca m’espia i just darrere seu el Puigmal reclama una mica de neu.
Cim de la Tosa Pelada
Roderes que provenen del coll entremig de la Tosa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles
Descendeixo fins a un altre coll abans de pujar novament per pista fins al Pedró dels Quatre Batlles, sostre del Solsonès. La llegenda diu que aquí dalt es reunien els batlles dels quatre pobles (Odèn, la Coma i la Pedra, Fígols i Alinyà, i la Vansa i Fórnols) per parlar dels seus assumptes.
Original pessebre al cim del Pedró dels Quatre Batlles
La panoràmica és brutal. Es gira vent, que refreda l’escalfor del sol. Tot i això m’hi estic una bona estona contemplant el mar de núvols que tapen la plana del Solsonès i reflexiono mentre miro les grans muntanyes emblanquinades del Pirineu aragonès i del Pallars.
Pedró dels Quatre Batlles
El sender segueix una suau carena cap al sud fins al Vulturó o Tosa de la Comtessa (2.348m) i després descendeix fins a la Portella del Llop, on a poc a poc els pins tornen a fer acte de presència. Segueixo unes roderes que em porten fins a una pista forestal on un pal indicador marca la direcció cap al Puig de les Morreres i el xalet de la Bòfia. Giro a la dreta i continuo uns metres fins a l’alçada d’aquesta casa que està en ruïnes. En aquest punt giro a l’esquerra i em topo amb el monument dedicat a Pau Serra, impulsor de la muntanya.
Monument dedicat a Pau Serra
La ruta transcorre ara per la zona de la Bòfia i els Prats de Bacies, una gran esplanada de pastures. Després de planejar en direcció est el corriol s’enfila fins al coll del Portell de l’Ós i fins al Puig de les Morreres (2.212m), a la serra de Querol, des d’on es gaudeixen novament d’unes meravelloses vistes de Sant Llorenç de Morunys, la Vall de Lord i la Serra de Busa.
Prats de Bacies i el Puig de les Morreres al fons
Descendeixo en sentit nord est fins a un coll on hi trobo un bon grapat d’isards i torno a pujar lleugerament fins a l’últim cim de la jornada, els Orriets o Cap d’Urdiets (2.146m). Uns metres més endavant ja em trobo amb les instal·lacions de l’estació d’esquí i un mirador. Giro a l’esquerra, doncs, per passar junt pel costat d’una de les construccions, on comença una pista pels esquiadors. Deu ser la negra perquè el pendent és fort.
Sant Llorenç de Morunys des dels Orriets
Últim i fort descens fins a l’Estació Port del Comte
El descens final és considerable i ràpidament arribo a una bassa d’aigua. Faig alguna drecera a la pista asfaltada que baixa fins als pàrquings de l’estació, on un senyor fa volar el seu drone i un altre embla estar revisant les instal·lacions elèctriques d’un dels apartaments… Ja pot deixar-ho tot ben a punt perquè el fred i la neu estan picant la porta. Winter is coming!
Galeria d’imatges:
Wikilocs interessants per la zona del Port del Comte:
Efecte Föhn 