PIC DE THOUMASSET

Ascensió a aquesta espigada i poc coneguda muntanya occitana des de la vall andorrana de Rialb. Pujada pel seu vessant nord i baixada pronunciada per la cara sud-est a través dels seus contraforts rocosos. Després de caminar per la zona de l’estany de Soulanet, la ruta entra novament a Andorra pel Port de Banyell.  

pic de thoumasset

Ruta: Pàrquing Parc Natural de la Vall de Sorteny – Refugi de Rialb – Port de Siguer – Estany Blau –  Pic de Thoumasset – Port de Banyell – Refugi de Rialb – Pàrquing               13km / +1.150m / 6 hores

Granit piramidal, al sud del departament francès de l’Arèige, a l’Occitània, s’eleva el Pic de Thoumasset (2.743m), situat a la part alta de la Vall de Siguer. Sota els seus dominis descansen les aigües del preciós Estany Blau (2.335m), a tocar de la paret nord d’aquest cim. La seva carena sud-oest, coneguda pels francesos com la crête de Bagnels, limita amb el Principat d’Andorra.

Surto del pàrquing del Parc Natural de la Vall de Sorteny (1.780m), però al contrari que fa la gran majoria d’excursionistes que pugen direcció a la Vall de Sorteny, agafo el camí direcció nord que s’endinsa per la majestuosa Vall de Rialb que a poc a poc es va obrint. Tant al bosc com ja a l’esplanada de la vall s’hi troben zones habilitades per fer barbacoa… Mmm! Ja tinc gana només d’imaginar-me els entrecots que em podria menjar allà.

Vall i refugi de Rialb

Vall i refugi de Rialb

Després de poc més de mitja hora de ruta arribo a l’alçada del refugi no guardat de Rialb (1.990m), creuo el riu per una passarel·la i més amunt torno a travessar torrent en la primer bifurcació del dia. Si segueixo recte les indicacions senyalen la Portella de Rialb, que separa el Besalí i la Fontblanca, ben visibles; i si giro a la dreta el corriol es dirigeix cap al Port de Siguer i l’Estany Blau. Agafo aquesta segona opció.

Cavalls i Fontblanca i Besalí al fons

Ramat de cavalls amb el Fontblanca i el Besalí al fons

El camí es va enfilant fins que topo amb un altre pal indicador. Si giro a la dreta em dirigiria al Port de Banyell i a l’Estany de Soulanet, però aquest és el camí que faré de tornada, per aquí baixaré de qui poques hores. Així que continuo recte direcció Port de Siguer i Estany Blau. La pujada no ofereix treva però tot fent llaçades i acompanyat per les pastures equines i bovines s’arriba fàcilment al Port de Siguer (2.395m), límit entre Andorra i França. Grans panoràmiques de la vall francesa de Siguer i els cims que l’envolten. Les aigües de l’Estany Blau brillen per l’acaricia del sol matutí, que treu el cap darrere del Thoumasset, que ja es deixa veure.

Estany Blau i el sol que surt darrere el Thoumasset

Estany Blau i el sol que surt darrere el Thoumasset

El corriol perd alçada fins a l’estany i el rodeja per la seva esquerra. Es nota que ja no estic a Andorra ja que els punts grocs han desaparegut. Una de les coses bones que té fer senderisme pel Principat és que tot està molt ben senyalitzat i perdre’s és realment complicat encara que ho volguessis. Però ara em trobo en terres occitanes i haig de confiar en les fites… Bé, i amb el meu Dakota 20 i el mapa de l’Alpina també.

Estany Blau

Estany Blau

El camí, evident, planeja arran d’aigua. Dos ocellots arrenquen el vol just davant meu. De l’ensurt gairebé caic a l’aigua. Són com un tipus de Corb marí. Bec llarg i lletjos com un pecat. Arribo a l’altre extrem de l’estany i aquí el sender s’enfila de valent per la cara nord del Thoumasset, una tartera que em puja fins al coll estret que hi ha més proper al cim. En aquesta collada el vent bufa de valent i algun voltor dansa sobre meu. Ep, que vaig cansat però estic ben viu! Em queda girar a la dreta (a l’esquerra la carena condueix fins el Pic de l’Estany Blau) i ascendir els últims metres del pic per un terreny més herbat, més agradable tot i que força empinat encara.

Forta pujada pel vessant nord del Thoumasset

Forta pujada pel vessant nord del Thoumasset

Després de dues hores i mitja de caminada arribo al cim del Pic de Thoumasset (2.743m). Com no podria ser d’una altra manera, les vistes són d’una gran bellesa. Tan se val on miri… Muntanyes i més muntanyes, valls i més valls, núvols que van i vénen. El blau de l’estany és encisador i contrasta de manera excelsa amb els tons grisos i beixos de la pedra que l’envolta.

Al cim del Thoumasset

Al cim del Thoumasset

Estany Blau des del cim del Thoumasset

Estany Blau des del cim del Thoumasset

A l’altra banda un altre estany es dóna a conèixer, el de Soulanet, cap a on em dirigeixo però sense arribar-hi i no perdre tanta alçada. La baixada la faig pel vessant sud-est seguint les fites a través dels esperons rocosos. El pendent és fort i s’ha d’anar alerta. Les fites em guien per trams amb terreny herbat i altres zones més rocalloses. No és una desgrimpada, però s’ha d’anar en compte (màxim +Iº, -IIº).

Fort pendent de baixada

Fort pendent de baixada amb l’estany Soulanet al davant

El Port de Banyell, on em dirigeixo, és ben visible. Arriba un punt on no sé veure cap fita però segons el track vaig bé. A poc i poc i bona lletra vaig perdent alçada i vaig traçant com una llarga diagonal que em porta fins a un estany petit més amunt de l’Estany de Soulanet. A partir d’aquí el camí torna a pujar, fet que agraeixo després d’una hora ben bona baixant. La pujada al Port de Banyell (2.526m) es fa ràpida i de seguida em trobo novament en terreny andorrà.

Soulanet i Thoumasset

Thoumasset i Estany de Soulanet

Carena fronterera amb Pic de Port de Siguer i Thoumasset al fons

Carena fronterera amb Pic de Port de Siguer i Thoumasset al fons

Com ser que estic en terreny andorrà? Doncs pels inconfusibles punts grocs que em porten per un llarg i preciós descens fins a la cruïlla que he esmentat anteriorment. El cel ja està força encapotat però no hi ha amenaça de pluja. Camino de nou per la Vall de Rialb on les vaques i els cavalls descansen i empaiten les mosques amb les seves cues.

Cavalls i Fontblanca i Besalí al fons

Cavalls i Fontblanca i Besalí al fons

Paro a menjar l’entrepà al refugi de Rialb, on interrompo l’escriptura d’un excursionista francès que sembla que passarà tot el dia aquí amb el seu akita inu, a qui no li caic bé fins que trec la manduca de la motxilla. Converso breument amb ell -l’excursionista, no el gos- amb el meu francès anàrquic. Sembla ser que m’ha entès. M’acomiado d’ell i del seu guardaespatlles pelut i encaro ja l’últim tram de la vall abans d’arribar al pàrquing.

Vall de Rialb o Rialp

Vall de Rialb o Rialp

Un recorregut franco-andorrà de gran bellesa paisatgística. Una ruta amb gran encant que bé es mereix una cervesa a Ordino.

GALERIA:

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s