Pujada fins al cim d’aquesta muntanya que separa la Baixa Cerdanya i el Berguedà on arribem pel vessant nord des de l’estació d’esquí. Ascensió pel Coll de Pal i resseguint la carena pel Cap del Serrat Gran i els Rasos de Comabella abans de descansar al refugi Niu de l’Àliga. El descens baixa directe per les pistes de la Masella i de la mateixa Molina.
La Molina – Coll de Pal – Cap del Serrat Gran – Refugi Niu de l’Àliga – Pistes – La Molina / 15km / +800m / 6h
Ruta
Mitjans de maig i gairebé tota la neu està fosa. Petites plaques encara sobreviuen a la calor prematura a la cara nord de la Tosa d’Alp. A l’estació de la Molina tampoc la gent, com la neu, també s’ha fos. Cap ànima. Sembla mentida que fa poques setmanes enrere aquesta zona bullia de vitalitat. Ara queda el silenci, només trencat per les nostres passes i pels lladrucs d’en Tro.
La Tosa des de la Molina, per on baixarem
Enfilem la pista que surt del pàrquing més elevat de l’estació que transcorre pel costat de l’estany. Anem seguint aquesta ampla pista que s’enfila de valent fins al Coll de Pal, on les marmotes s’alerten entre elles per l’arribada dels humans emprenyadors. Algun isard ens vigila des de la distància fent gala de gran agilitat entre les roques.
Coll de Pal
A la collada agafem uns metres la carretera fins arribar al senyal del Coll de Pal on visualitzem les marques del GR que ens guiarà fins al refugi passant pel Cap del Serrat Gran i els Rasos de Comabella. El Puigllançada ens cau a la nostra esquerra. Les panoràmiques de la Cerdanya i les seves muntanyes són admirables. Els cims del Ripollès també ens saluden amb el Puigmal al capdavant. Per l’altra banda, el Berguedà tampoc vol ser menys malgrat que alguns núvols amaguen el Pedraforca i el Cadí.
Cap del Serrat Gran
Puigmal al fons des del Serrat Gran Foto: Pere Farré
La colla i el refugi al fons
El refugi Niu de l’Àliga, a 2.536m d’alçada, és el refugi guardat més alt del Pirineu oriental. Quines postes de sol es deuen veure des d’aquí! Després de les fotos de rigor al cim el descens baixa en picat per les pistes de la Masella. Baixada forta salvant algun petit tram de neu. La tornada sempre es fa amb la Cerdanya al davant i podem anar distingint els diferents pobles que la conformen. Passem també per la zona habilitada als bikers i arribem al cap de sis hores de ruta al punt d’inici.
Al cim de la Tosa
Baixada per pistes
La meva tercera ascensió a la Tosa i la segona amb l’Anna, però la nostra primera des del vessant nord. Una cara molt castigada per l’activitat de humana, però sense cap mena de dubte un balcó excepcional de tota la Cerdanya.
GALERIA:
Efecte Föhn 