Circular que envolta el massís berguedà amb punt d’inici i final a Gósol seguint el PR C-127 en el sentit de les agulles del rellotge. El corriol transcorre per la Vall de Cerneres fins al Collell, on s’agafa la pista per les faldes de la cara nord de la muntanya que ens apropa al refugi Lluís Estasen. La tornada es realitza pel vessant sud pel Coll de Jou i el camí dels Minaires.
Gósol – Collada de la Font Terrers – El Collell – Refugi Lluís Estasen – Coll de Jou – B400 – Gósol / 17km / +650m / 5h 30’
Ruta
La ruta s’inicia a la plaça Major de Gósol, on el pal indicador ens marca que hem de seguir els senyals blanc-i-grocs del PR C-127. Sortim del poble en direcció nord-oest endinsant-nos pel bosc del Serrat de la Muga tot fent pujada.
Gósol
Després de mitja hora de caminada, el corriol desemboca a la Collada de Font Terrers, una zona de pícnic on es comença a percebre la cara nord del Cadí. Agafem el camí de la dreta seguint els senyals en direcció nord-est i de nou entrem al bosc.
Al cap de pocs minuts el sender es bifurca. Recte segueix el PR C-123 que s’enfila fins al Coll de Verdet, però nosaltres ens incorporem al de l’esquerra, el PR C-127 que s’enfila de valent fent llaçades fins a una clariana on les vistes comencen a ser espectaculars. Estem al Serrat de la Portella, a peus de la Roca Roja. És un bon punt per fer un petit descans ja que aquest últim tram és força dur. Curt però intens i ja portem una hora de ruta.
Vall de Cerneres
Al nostre entorn s’obre el cel i s’enlairen les muntanyes! Contemplem la Vall de Cerneres, la Serra del Cadí, el Vulturó i el Costa Cabirolera, sostre de la província de Barcelona. Veritablement aquesta zona és de gran bellesa, tot i això el Pedraforca està amagat. Hi passem tan per sota que no es veu la seva enforcadura.
El corriol transcorre per terreny més pedregós creuant la Font de la Roca i diversos torrents. Quan portem una hora i mitja aproximadament arribem al Collell, que amb 1.844 metres és el punt més alt de la ruta. Vistes excel·lents de la cara nord del Cadí. Zona de separació entre les conques dels rius Llobregat i Segre.
El Collell
Canvi de direcció, en sentit sud prenem la pista que rodeja tot el vessant nord del Pedraforca. Abans d’arribar al refugi el PR ens proporciona unes panoràmiques excepcionals de la Serra Pedregosa, les Costes del Roset, els Cingles de la Bola, la Vall del torrent de les Mulleres i al fons, ben petit, el Santuari de Gresolet envoltat de bosc de faigs i roures.
Un corriol estret abandona la pista per la dreta i s’enfila bosc endins. Al cap de pocs metres ja ens trobem al refugi Lluís Estasen seguint les marques taronges de la ruta de Cavalls del Vent. Portem una mica més de dues hores de ruta i estem a la jaça dels Prats asseguts en un tronc i menjant una mica.
Refugi Lluís Estasen
La roca de la muntanya transmet una energia especial que et convida a quedar-t’hi. No m’hagués aixecat mai d’aquest tronc des d’on mirava amunt i m’imaginava les bruixes volant amb les seves escombres.
També recordava l’ascensió hivernal que vaig fer amb el Club Alpí Palamós, on vam dormir en aquest refugi el típic pollastre amb patates que serveix gairebé sempre l’ara famós guarda. Com vaig patir aquell dia amb els maleïts grampons de lloguer.
En fi… Ens trobem gairebé a l’equador de la ruta (8 km aproximadament). El recorregut continua seguint el PR C-127 per dins del bosc. Al cap de pocs minuts el sender es divideix i hem d’agafar el trencall de l’esquerra en direcció Gósol que ens porta a creuar el Tarter amb majestuoses vistes de la Vall de Saldes.
El camí va fent forta baixada en sentit sud-oest. Sortim del bosc fins arribar als Rocs de la Quera i més endavant gaudim de la Serra d’Ensija. El sender arriba a una pista on trobem un nou pal indicador que ens guia cap a l’Espà i Gósol. A la nostra dreta s’eleva el vessant sud del Pedraforca i les terrasses de l’antiga extracció minera. Alguns escaladors escalen per la paret del Pollegó Inferior.
Cara sud del Pedraforca
A l’alçada del Coll de Jou, i quan portem poc més de tres hores de recorregut, s’agafa un corriol que ens apropa fins a una bassa, la qual deixem a la nostra esquerra. Es tracta de l’antic camí dels Minaires. Petita pujada per camí de roca fins al bosc que ens porta per la Solana de Capdevila. En lleuger descens arribem a un nou trencall. Girem a la dreta.
Quan portem una mica més de quatre hores caminant, se surt a una pista que s’agafa de baixada per l’esquerra per de seguida abandonar-la i pujar per un sender a la dreta en direcció nord-oest per accedir a la B-400. Creuem la carretera i continuem per un corriol que també segueix el GR-107.
Arribant a Gósol
Gósol es va apropant a poc a poc amb grans vistes al castell medieval i les serres del Verd, per una banda, i el Cadí, per l’altra. Arribem a Gósol després de més de cinc hores d’haver iniciat l’itinerari. El Pedraforca ens mira a la nostra dreta. Quin aspecte tan diferent que té aquesta muntanya des de Gósol. Acostumats a veure-la des de la part de Saldes, on el seu cap bicèfal s’eleva majestuós. Tot i així, la seva complexitat geològica és fidel testimoni del naixement dels Pirineus. Que en gaudeixin de la seva bellesa tan saldencs com gosolans.
GALERIA:
Efecte Föhn 